L’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) emet informes o dictàmens amb un posicionament sobre un tema concret, en resposta a peticions d’informació o consultes formulades.
A més, emet resolucions en resposta a les reclamacions de tutela de drets formulades per les persones afectades. També resolucions sancionadores quan constata un incompliment de la normativa. Així mateix, atorga autoritzacions quan no cal informar els titulars de les dades personals sobre la recollida d’aquestes o per al manteniment íntegre de determinades dades.
En compliment de la normativa, l’APDCAT anonimitza les resolucions publicades, i modifica o suprimeix algunes referències dels dictàmens i informes per preservar la identitat de les persones o entitats que formulen les consultes.
Tenint en compte la configuració del dret d’oposició (art. 21 RGPD), no resulta imprescindible que el centre s’adreci al menor per demanar-li que concreti o que justifiqui la seva sol·licitud, als efectes de prendre una decisió sobre l’exercici d’aquest dret. Això, sens perjudici que, tot i no ser obligatori, el centre pugui demanar informació complementària al menor. Amb la informació que es disposa, en un cas com el plantejat l’existència de motius legítims imperiosos, concretats en els drets i obligacions dels titulars de la potestat parental i en les repercussions que això pot tenir en la prestació d’una assistència adequada, sempre en benefici del menor, pot justificar el manteniment de l’accés de la mare a les dades de la història clínica.
L’accés a les imatges captades pel sistema de videovigilància en relació amb un accident laboral pels membres dels Comitè de Seguretat i Salut podria resultar justificat en determinats casos, per bé que, ateses les circumstàncies del cas analitzat, s’haurien de facilitar de manera anonimitzada en poder-se assolir d’aquesta manera la finalitat perseguida. Les persones a qui correspongui dur a terme la investigació de l’accident però podrien accedir-hi de manera que els afectats resultin identificables.
D’acord amb la normativa de protecció de dades personals, no resulta justificat donar accés a la informació sol·licitada de manera que permeti identificar les persones afectades. Es pot lliurar informació agregada, de manera que no permeti identificar les persones afectades, tal com ha fet l’Ajuntament.
Les FFCCS poden obtenir una còpia del comunicat de lesions, incloses les lesions vinculades a situacions de violència de gènere o d’agressions a menors, sense el consentiment del titular de les dades, quan actuïn exercint funcions de policia judicial per a una investigació concreta. El lliurament a agents de les FFCCS del comunicat de lesions en sobre tancat i segellat quan l’interessat no se’n pugui fer càrrec pot ser un procediment adequat a la normativa de protecció de dades sempre que tingui com a finalitat només el seu dipòsit fins al moment en que la persona interessada pugui fer-se’n càrrec. Això, sens perjudici que poden ser més a recomanables altres pràctiques com ara indicar a la persona afectada que pot obtenir una còpia del comunicat accedint a la seva història clínica.
La policia Mossos d’Esquadra pot obtenir dades de salut d’una persona, inclòs el número de l’habitació en la que està ingressada, sense el seu consentiment únicament quan actuïn exercint funcions de policia judicial en el marc d’una investigació concreta. En el cas que la sol·licitud dels Mossos d’Esquadra no sigui prou clara als efectes de determinar el compliment dels requisits establerts a l’article 22.3 LOPD, el centre sanitari pot sol·licitar un aclariment.
Es poden comunicar dades personals per telèfon sempre que s'adoptin les mesures adequades per confirmar la identitat de la persona interlocutora, la qual cosa no posava en entredit la persona denunciant en el seu escrit de denúncia. Resulta aplicable el principi de presumpció d'innocència quan l'entitat denunciada nega tenir constància de la trucada objecte de denúncia en què s'haurien revelat dades de la persona denunciant a la seva filla.
La persona denunciant exposava que va presentar una instància davant l'Ajuntament demanant informació relativa als permisos i autoritzacions que concedeix l'Ajuntament a entitats particulars i partits polítics per a la instal·lació d'elements a la via pública, i que l'Ajuntament hauria revelat el seu cognom a l'ANC (...), i aquesta ho hauria publicat al seu compte de Facebook. L'Autoritat només es competent per conèixer dels extrems de la denuncia relacionats amb els tractaments que l'Ajuntament de (...) hagués pogut efectuar respecte la revelació de les dades de la persona denunciant, però no respecte la posterior publicació d'aquestes dades per l'ANC (...) a la plataforma de Facebook, perquè aquesta entitat queda fora de l'àmbit competencial de l'Autoritat. S'arxiva, perquè de les actuacions d'informació prèvia dutes a terme per aquesta Autoritat no s'ha observat cap indici que permeti inferir que l'Ajuntament hagués revelat a l'ANC (...) el cognom de la persona aquí denunciant en relació amb la presentació d'instàncies davant l'Ajuntament.
Declarar extemporània la resolució de les peticions de cancel·lació. L'entitat reclamada estima la sol·licitud de cancel·lació dels antecedents policials.
L'Ajuntament, a través del seu perfil de Facebook, va difondre una imatge aèria de Google Maps que identificava dos habitatges senyalats amb un cercle blau. Aquesta imatge es relacionava amb dues fotografies i un text on es denunciava un abocament d'aigües residuals a la via pública. Es vulnera el principi de licitud, atès que es tracten dades personals sense respectar el principi de licitud relatiu al tractament de dades personals.
S'arxiva la denúncia referida a presumptes accessos indeguts a la història clínica de la persona denunciant, atès que l'ICS i GSS han justificats cadascun dels accessos efectuats.