L’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) emet informes o dictàmens amb un posicionament sobre un tema concret, en resposta a peticions d’informació o consultes formulades.
A més, emet resolucions en resposta a les reclamacions de tutela de drets formulades per les persones afectades. També resolucions sancionadores quan constata un incompliment de la normativa. Així mateix, atorga autoritzacions quan no cal informar els titulars de les dades personals sobre la recollida d’aquestes o per al manteniment íntegre de determinades dades.
En compliment de la normativa, l’APDCAT anonimitza les resolucions publicades, i modifica o suprimeix algunes referències dels dictàmens i informes per preservar la identitat de les persones o entitats que formulen les consultes.
Tot i que no es tingui cap indici que les persones afectades hagin comès algun delicte mentre estaven internes en un centre penitenciari, la figura del bloqueig no exigeix la concurrència d'aquests indicis de responsabilitat, sinó que es refereix a les possibles responsabilitats nascudes del tractament. En conseqüència, encara que sigui una possibilitat remota o merament hipotètica, les dades han de continuar bloquejades fins la prescripció de les eventuals responsabilitats derivades del tractament.
La persona denunciant es queixà que l'Ajuntament havia lliurat a una empresa còpia d'algunes factures seves -sense el seu consentiment-, qui al seu torn les hauria aportat en un procés judicial iniciat contra la persona denunciant per reclamació pecuniària. La denúncia s'arxivà, ja que de la documentació aportada per l'Ajuntament no s'inferia que hagués comunicat dades seves, i es tractava d'al·legacions sense suport probatori. A més, tot indica que, d'haver-se produït una comunicació de dades, aquesta estaria emparada per l'article 7.f) de la Directiva 95/46/CE, per la concurrència d'un interès legítim.
Resulta aplicable el principi de presumpció d'innocència quan en el marc de les actuacions d'inspecció no es poden acreditar els fets denunciats. En el present cas, la persona denunciant exposava que el personal del Departament que rebia i gestionava les incapacitats temporals per motius de salut preguntava a la persona afectada o als seus familiars el motiu que havia causat la baixa; així com que els responsables de Recursos Humans es negaven a tractar a porta tancada assumptes personals. Per la seva banda, l'entitat denunciada negava els fets.
L'accés a histories clíniques, sense que ho justifiqui una raó assistencial, suposa una infracció a la normativa de protecció de dades. Les contrasenyes han de ser confidencials. El responsable del tractament, ha de poder determinar de forma inequívoca la persona concreta qui accedeix als recursos del sistema que conté dades de caràcter personal.
La normativa urbanística habilita l'accés a l'expedient urbanístic per raó de l'acció pública.
La publicació en el tauler d'anuncis del nom i cognoms i afiliació sindical de les persones escollides en les eleccions del Comitè d'empresa de l'entitat, té la seva base jurídica en el compliment d'un mandat legal (ET i RD 1844/94), i és conforme al principi de minimització. Les dades publicades relatives a l'afiliació sindical dels representants són dades que l'interessat hauria fet manifestament públiques (9.2.e RGPD), i la publicació del resultat de les eleccions del comitè d'empresa es preveu mitjançant una llei (9.2.b RGPD).
L'ordenament jurídic reconeix el dret d'accés -amb determinades condicions i sempre respectant la normativa de protecció de dades- a la informació que consta als expedients administratius, ja sigui per part de persones interessades o no interessades en el procediment administratiu corresponent. En el cas concret de la informació urbanística totes les persones disposen de la condició d'interessades sense necessitat d'acreditar legitimació especial, atès el reconeixement en la normativa sectorial de l'acció pública, que justifica la necessitat de disposar d'àmplia informació en aquesta matèria. Posició privilegiada de da persona propietària de la finca, en relació amb la qual l'Ajuntament havia incoat un expedient de restauració de la realitat física alterada, per accedir a l'expedient com a persona interessada.
S'estima la reclamació per motius formals, ja que la DGP no va donar resposta dins el termini legalment establert. No resulta necessari pronunciar-se sobre el fons, atès que, de manera extemporània, la DGP va estimar la sol·licitud de cancel·lació d'antecedents policials.
L'Ajuntament va enviar una còpia de la notificació de la via de constrenyiment d'un rebut d'IVTM al nou adquirent del vehicle, sense el consentiment de la persona titular de les dades que constaven al rebut i també transmissor del vehicle. Vulneració del principi de minimització (art.5.1.c. RGPD), perquè es van comunicar més dades de les mínimes imprescindibles en relació amb la finalitat a complir.
Es desestima la reclamació de tutela del dret de supressió, atès que es va fer efectiu en termini un cop la persona reclamant va esmenar la seva sol·licitud. Sobre la petició del dret d'accés no es va poder atendre, perquè quan es va sol·licitar, la UOC ja havia procedit a la supressió de les dades.