L’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) emet informes o dictàmens amb un posicionament sobre un tema concret, en resposta a peticions d’informació o consultes formulades.
A més, emet resolucions en resposta a les reclamacions de tutela de drets formulades per les persones afectades. També resolucions sancionadores quan constata un incompliment de la normativa. Així mateix, atorga autoritzacions quan no cal informar els titulars de les dades personals sobre la recollida d’aquestes o per al manteniment íntegre de determinades dades.
En compliment de la normativa, l’APDCAT anonimitza les resolucions publicades, i modifica o suprimeix algunes referències dels dictàmens i informes per preservar la identitat de les persones o entitats que formulen les consultes.
El dret a la protecció de dades no impediria lliurar a la persona reclamant un llistat individualitzat amb les retribucions anuals percebudes per les persones que han estat nomenades com a metges emèrits de l’entitat. No obstant això, atesos els termes en què es concreta la reclamació, d’acord amb el principi de minimització podria ser suficient la identificació substituint el nom i cognoms per un codi numèric. No hi hauria inconvenient en facilitar al reclamant la identitat del personal emèrit que tingui autoritzada la compatibilitat.
El dret a la protecció de dades no impedeix lliurar a la persona reclamant la informació sobre el nom i cognoms dels representats dels treballadors que han estat designats com alliberats sindicals.
En atenció a l’article 23 de l’LTC i atès que la informació reclamada en els punts 1 a 4 de la sol·licitud està relacionada amb la presumpta comissió d’infraccions penals o administratives, caldrà limitar l’accés del reclamant a dita informació.
Una societat mercantil municipal planteja si, a tenor del que disposa l’article 37.1.a) de l’RGPD, està obligada a designar un Delegat de Protecció de Dades. Atesos els subjectes afectats i les funcions atribuïdes a la societat mercantil municipal, aquesta Autoritat considera que no seria exigible la designació d’un delegat de protecció de dades a l’empara de l’article 37.1.a) de l’RGPD, tot i que constituiria una bona practica. Això sens perjudici de la seva obligatorietat en el cas que concorri el supòsit previst a la lletra b) de l’article 37.1 de l’RGPD o en una altra norma de la qual se’n derivi la seva obligatorietat.
Una societat mercantil municipal planteja si, a tenor del que disposa l’article 37.1.a) de l’RGPD, està obligada a designar un Delegat de Protecció de Dades. Atesos els subjectes afectats i les funcions atribuïdes a la societat mercantil municipal, aquesta Autoritat considera que no seria exigible la designació d’un delegat de protecció de dades a l’empara de l’article 37.1.a) de l’RGPD, tot i que constituiria una bona practica. Això sens perjudici de la seva obligatorietat en el cas que concorri el supòsit previst a la lletra b) de l’article 37.1 de l’RGPD o en una altra norma de la qual se’n derivi la seva obligatorietat.
La utilització per part de la Unitat de RRHH de les dades prèviament facilitades per un/a empleat/ada públic/a en una sol·licitud de compatibilitat, per dur a terme determinades actuacions tendents a comprovar uns fets que podrien constituir una infracció disciplinaria, i sustentar així la iniciació d'una informació reservada, seria una actuació que no contravindria la normativa de protecció de dades, en la mesura que hi concorreria una base jurídica que legitimaria el dit tractament.
Per altra banda, no hi ha cap evidència que la Unitat de RRHH permetés que persones no autoritzades accedissin a la informació relativa a la denegació de compatibilitat, per la qual cosa s'arxiva en base al principi de presumpció d'innocència.
S'estima la reclamació per motius formals, ja que la DGP no va donar resposta dins el termini legalment establert. No resulta necessari pronunciar-se sobre el fons, atès que, de manera extemporània i un cop presentada la reclamació, la DGP va estimar la sol·licitud de cancel·lació d'antecedents policials.
La persona reclamant interessava la no publicació de les seves dades a la plataforma de contractació, dades que s'havien publicat en la dita plataforma en tant que licitador -empresari individual- en un procés de contractació administrativa. En tractar-se d'una administració pública, la base jurídica que habilitaria la publicació de les dades de la persona reclamant, no és només el compliment d'una obligació legal establerta a la LCSP, sinó també l'establerta a l'article 6.1.e) RGPD (tractament necessari per al compliment d'una missió realitzada en interès públic o en l'exercici de poders públics). El dret d'oposició no es pot exercir quan el tractament obeeix al compliment d'una obligació legal, però sí en el cas previst al citat article 6.1.e) RGPD. En aquest supòsit es desestima la reclamació ja que la persona reclamant no ha invocat cap circumstància que justifiqui la prevalença del seu dret.
S'imputa vulneració principi de qualitat (exactitud) perquè el Departament tenia implementat un sistema per a la gestió de la renda garantida de ciutadania (RGC), en el qual si una persona la sol·licitava i indicava una adreça a efectes de notificacions, en introduir-la en l'aplicació se substituïa per un domicili anterior si existia al sistema. Això va comportar que en el cas del denunciant no es notifiqués correctament a la seva adreça la resolució sobre la sol·licitud.