L’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) emet informes o dictàmens amb un posicionament sobre un tema concret, en resposta a peticions d’informació o consultes formulades.
A més, emet resolucions en resposta a les reclamacions de tutela de drets formulades per les persones afectades. També resolucions sancionadores quan constata un incompliment de la normativa. Així mateix, atorga autoritzacions quan no cal informar els titulars de les dades personals sobre la recollida d’aquestes o per al manteniment íntegre de determinades dades.
En compliment de la normativa, l’APDCAT anonimitza les resolucions publicades, i modifica o suprimeix algunes referències dels dictàmens i informes per preservar la identitat de les persones o entitats que formulen les consultes.
En el cas de les administracions públiques el dret a la portabilitat de les dades no és exigible quan el tractament de les dades personals és necessari per al compliment d’una missió realitzada en interès públic, per a l’exercici de poders públics conferits al responsable del tractament, o quan el tractament de les dades personals és necessari per al compliment d’una obligació legal. Pel que fa a les clàusules informatives sobre el dret a la protecció de dades dels documents elaborats per l’Ajuntament, caldrà informar del dret a la portabilitat quan el tractament, a més d’efectuar-se per mitjans automatitzats, tingui com a base jurídica el consentiment de l’interessat o sigui necessari per a l’execució d’un contracte en el que l’interessat sigui part, o per a l’aplicació, a petició d’aquest, de mesures precontractuals.
La possibilitat de tractar determinades dades que tenen les universitats catalanes, dels graduats universitaris per posar-se en contacte amb ells amb la finalitat de realitzar unes enquestes dins de l’estudi d’inserció laboral, pot considerar-se que hi ha habilitació suficient a l’empara de l’article 6.1 e) de l’RGPD, sempre i quan l’enquesta objecte de consulta tingui la consideració d’activitat estadística d’interès de la Generalitat, d’acord amb la Llei 23/1998, de 30 de desembre, d’estadística de Catalunya, i en els termes expressats en el Pla estadístic inclòs en la Llei 5/2016.
El dret a la protecció de dades no impedeix lliurar a la persona reclamant de manera individualitzada informació sobre les retribucions percebudes, per tots els conceptes, incloses dietes i indemnitzacions percebudes pel director general i per aquells altres treballadors/res que ocupen llocs de confiança o d’especial responsabilitat en la gestió del recursos públics i participen en la pressa de decisions. En canvi, respecte a la resta de personal la informació s’haurà de donar de forma agregada, agrupada en grups o categories professionals. El dret a la protecció de dades de caràcter personal no impedeix l’accés a les factures justificatives de les despeses de la partida “servicios professionales independents” sol·licitades per la persona reclamant, sense perjudici que amb caràcter previ a l’accés a qualsevol factura caldria ometre aquelles dades identificatives com el NIF, el telèfon, el domicili, el correu electrònic o el núm. de compte corrent de les persones afectades, així com altres dades personals que, més enllà de la identificació de l’adjudicatari, hi puguin constar i siguin innecessàries per assolir la finalitat de transparència perseguida.
s'estima parcialment la reclamació presentada, ja que, si bé l'entitat reclamada va donar resposta dins el termini d'un mes legalment previst, no hauria lliurat tota la documentació que figuraria a la història clínica, si més no aquella que és de contingut obligatori, i que per aquest motiu es pressuposa la seva existència.
Els responsables del tractament tenen l'obligació de col·laborar amb les forces i cossos de seguretat. La prescripció de la infracció provoca l'extinció de la responsabilitat que se'n pogués derivar de l'eventual conducta infractora.
La normativa de protecció de dades no impediria l’accés a la secció sindical reclamant del llistat d’hores extraordinàries realitzades pels càrrecs electes, alts càrrecs i directius de la corporació i la resta de personal que ocupi llocs de confiança, de lliure designació, d’especial responsabilitat dins l’organització o que impliquin alts nivells retributius. Pel que fa a la resta de treballadors, la normativa de protecció de dades no impediria l’accés al llistat d’hores extraordinàries realitzades pels treballadors municipals durant el període de temps sol·licitat, sempre què aquesta informació es faciliti substituint el nom i cognoms dels treballadors per un codi numèric.
La informació sol·licitada pel reclamant, consistent en el nombre d’alumnes estrangers i el nombre d’alumnes amb necessitats educatives especials per situació social desfavorable dels centres educatius de Catalunya, és una informació que no conté, en principi, dades de caràcter personal. Ara bé, en centres amb un nombre reduït d’alumnes en les quals concorrin les diferents característiques respecte de les quals es sol·licita informació, si a més de la informació relativa al nombre d’estrangers del centre es lliura altra informació com el nombre d’alumnes amb necessitats educatives especials per situació familiar desfavorable, o el nombre d’alumnes que reben ajuts individuals de menjador, pot acabar essent relativament fàcil que s’obtingui un perfil de determinats alumnes que sigui fàcilment identificable no només per la resta de famílies del centre sinó per molta altra gent. Per això, en aquests casos concrets caldria que el Departament facilités la informació en un nivell d’agregació que garantís la no identificació dels interessats. I en aquest cas, el nivell d’agregació podria no ser suficient el nivell municipal, perquè segurament molts dels casos en què hi ha risc de reidentificació a nivell de centre, també existiria el mateix risc a nivell municipal quan es tracti de municipis amb un únic centre.
La informació sol·licitada pel reclamant, consistent en el nombre total i el nombre percentual d’alumnes d’origen estranger classificats per centre i nivell de tota Catalunya, és una informació que no conté, en principi, dades de caràcter personal. La normativa de protecció de dades personals no impediria l’accés per part del reclamant a la informació sol·licitada en la mesura que no es faciliten dades personals ni informació que indirectament permeti la identificació dels titulars de les dades. Conèixer el nombre d’alumnes estrangers en un centre no permet identificar a aquests alumnes excepte que es disposi d’una informació prèvia sobre aquests alumnes. En aquest cas, però, la possibilitat de conèixer informació sobre la condició d’estrangers dels alumnes no derivaria de la informació lliurada arran d’aquesta sol·licitud d’accés sinó d’altres vies diferents.
La normativa de protecció de dades no impediria l’accés per part de la persona reclamant a la informació personal referida a la mateixa persona, ni la referida a les persones treballadores de la corporació que han autoritzat expressament l’accés en el sí del procediment de reclamació. Tampoc impediria l’accés a les dades merament identificatives dels empleats públics intervinents en els diversos actes o documents. L’accés a la identitat de la persona denunciant o informant haurà de ser limitat en el cas que hagi manifestat el seu interès en preservar la confidencialitat de la seva identitat a l’empara de l’article 16.3 de la Llei 14/2008, ja sigui en el moment d’informar dels fets a l’OAC o durant el tràmit d’audiència previst a l’article 31 de l’LTC. Aquestes circumstàncies es poden fer extensibles a les persones que puguin constar com a testimonis.