L’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) emet informes o dictàmens amb un posicionament sobre un tema concret, en resposta a peticions d’informació o consultes formulades.
A més, emet resolucions en resposta a les reclamacions de tutela de drets formulades per les persones afectades. També resolucions sancionadores quan constata un incompliment de la normativa. Així mateix, atorga autoritzacions quan no cal informar els titulars de les dades personals sobre la recollida d’aquestes o per al manteniment íntegre de determinades dades.
En compliment de la normativa, l’APDCAT anonimitza les resolucions publicades, i modifica o suprimeix algunes referències dels dictàmens i informes per preservar la identitat de les persones o entitats que formulen les consultes.
L'Ajuntament va publicar, en obert, a la seva seu electrònica, diversos anuncis que contenen les dades personals dels participants d'un procés selectiu d'agents de la policia local. 1) S'imputa una vulneració del principi de licitud, perquè l'Ajuntament va publicar les qualificacions obtingudes per les persones que no van superar el procés selectiu, identificades amb el nom i cognoms i les quatre xifres del DNI, sense comptar amb cap base jurídica que legitimés la publicació o difusió d'aquesta informació. 2) S'imputa la vulneració del principi de minimització de dades, perquè l'Ajuntament va publicar l'edat dels aspirants, que no era una dada necessària per a la finalitat del tractament. 3) S'imputa la vulneració del principi de limitació del termini de conservació, perquè l'Ajuntament mantenia publicats diversos anuncis que contenen la informació personal dels participants del procés selectiu, quan ja no calia per complir la finalitat del tractament. 4) S'imputa a l'Ajuntament l'incompliment del deure de subscriure un contracte d'encàrrec del tractament.
L'escola va publicar la imatge d'un alumne al seu Instagram, sense el consentiment d'un dels progenitors, que havia indicat expressament que no autoritzava la publicació de les imatges a les xarxes socials del centre.
Es desestima la reclamació, atès que la persona interessada no va esmenar la sol·licitud a requeriment del responsable del tractament i, en conseqüència, no va formalitzar degudament la seva petició. En concret, se la instava a indicar el motiu, relacionat amb la seva situació particular, pel qual exercia el dret d'oposició en relació amb el tractament de dades personals per part dels professionals d'un centre mèdic concret (art. 21 RGPD). Tanmateix, com a afegitó, la resolució fa constar que, perquè un professional pugui accedir a categories especials de dades personals, cal apreciar algun dels supòsits de l'article 9.2 RGPD, sense que la circumstància referida als tractaments necessaris per protegir interessos vitals de la persona interessada pugui habilitar el tractament, quan la persona interessada no està incapacitada físicament o jurídicament per prestar el consentiment.
S'estima parcialment la reclamació, atès que la Direcció General de la Policia del Departament d'Interior no va respondre en termini la sol·licitud de la persona reclamant. No cal efectuar un pronunciament sobre el fons, atès que la DGP ha estimat la sol·licitud de supressió.
La reclamant demanava accés a les dades i l'expedient escolar de la seva filla. L'escola li va facilitar tota la documentació de què disposava dins del termini legalment previst. Es desestima la reclamació.
El denunciant es queixava que la Guardia Urbana de Barcelona havia facilitat un atestat policial relatiu a un accident de circulació en què es va veure implicat a l'empresa en què treballava, Transports de Barcelona. Exposava que en aquest atestat figuraven dades personals seves de salut i que, en base a aquestes, l'empresa el va acomiadar. Es dicta resolució d'arxivament perquè en aquest cas és d'aplicació l'article 6 en relació amb l'article 9.2b i g, tots dos de l'RGPD.
L'objecte de reclamació no és el dret d'accés regulat a l'article 15 de l'RGPD, atès que la persona afectada no pretén accedir a informació sobre les seves dades personals, sinó sobre un altre tipus d'informació en poder de l'entitat reclamada.
La persona reclamant es queixa que la Direcció General de la Policia del Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya (DGP) no ha atès la seva petició d'accés a dades d'antecedents policials. S'estima parcialment la reclamació, atès que la DGP no va respondre en termini la sol·licitud. No cal efectuar un pronunciament sobre el fons, atès que la DGP ha estimat fer efectiu el dret d'accés (també ho ha comunicat la persona reclamant).
S’estima parcialment la reclamació formulada contra l'Institut Català de la Salut (ICS). Pel que fa a la forma, escau estimar-la atès que l'entitat no va respondre en termini la sol·licitud de la persona reclamant. Pel que fa al fons, escau desestimar-la, atès que la resposta de l'entitat es considera ajustada a dret. En síntesi, l'entitat va informar la persona reclamant que el diagnòstic controvertit no es podia suprimir i que calia conservar-lo com a diagnòstic inactiu a la seva història clínica.