L’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) emet informes o dictàmens amb un posicionament sobre un tema concret, en resposta a peticions d’informació o consultes formulades.
A més, emet resolucions en resposta a les reclamacions de tutela de drets formulades per les persones afectades. També resolucions sancionadores quan constata un incompliment de la normativa. Així mateix, atorga autoritzacions quan no cal informar els titulars de les dades personals sobre la recollida d’aquestes o per al manteniment íntegre de determinades dades.
En compliment de la normativa, l’APDCAT anonimitza les resolucions publicades, i modifica o suprimeix algunes referències dels dictàmens i informes per preservar la identitat de les persones o entitats que formulen les consultes.
La denunciant es queixava que, arran d'una trucada seva a un SIE per demanar informació relacionada amb el fill menor d'edat de la seva parella, l'entitat va comunicar el seu número de telèfon mòbil a la mare del menor i usuària del SIE. L'entitat va admetre que havia comunicat el número de telèfon a la usuària del SIE, però sense vincular-lo a cap persona. La comunicació de la dada es va fer en lliurar un informe que havia sol·licitat la interessada, ja que el necessitava per presentar una denúncia per suplantació d'identitat perquè hi havia indicis que la denunciant havia intentat fer-se passar per la usuària del SIE en dues trucades telefòniques que havien atès en aquest servei. Es dicta resolució d'arxivament perquè, davant la sospita que la persona que va efectuar les trucades podia haver comès un delicte de suplantació d'identitat i la voluntat manifestada per la usuària del SIE de presentar una denúncia, escau considerar que l'entitat disposava de base jurídica legitimadora per proporcionar la dada del número de telèfon mòbil des del qual la denunciant va trucar al SIE, ja que la sol·licitant disposava d'interès legítim per denunciar i defensar els seus interessos a través dels procediments previstos legalment (art. 6.1.f RGPD).
La creació i gestió d’una àrea de promoció econòmica urbana pot comportar vàries comunicacions de dades personals de les persones físiques titulars del dret de possessió dels locals inclosos dins de l’àmbit de la futura àrea entre els diferents actors intervinents (ajuntament, entitat promotora i entitat gestora), que caldrà adequar a la legislació de protecció de dades, particularment, als principis de licitud i limitació de la finalitat, en els termes exposats en aquest dictamen.
L’Ajuntament pot comunicar a la companyia d’assegurances de la persona que va patir un accident de circulació en el seu terme municipal el resultat de la prova d’alcoholèmia que consta en l’atestat policial, atès el dret de la companyia de repetir contra el seu assegurat en cas que el dany causat fos degut a una conducció sota la influència de begudes alcohòliques, d’acord amb allò establert al contracte d’assegurança
La identificació de les persones interessades en les publicacions dels actes administratius en els procediments de concessió d’ajusts o subvencions, d’acord amb la Disposició Addicional Setena de l’LOPDGDD, s’ha de determinar en funció la finalitat de la publicació. Partint d’aquesta premissa, des del punt de vista de la normativa de protecció de dades, sota el principi de limitació del termini de conservació de les dades, per tal d’evitar o dificultar la identificació de la persona sol·licitant de l’ajut mitjançant l’associació d’informació estreta d’un mateix procediment de concessió d’ajusts, caldrà suprimir la informació publicada de la notificació de la resolució d’esmenes abans de publicar la resolució de concessió de l’ajut o subvenció que posa fi al procediment de forma que es permeti la identificació del sol·licitant de l’ajust només el temps necessari per complir amb les respectives finalitats per a les quals s’han recollit les dades personals.
La conservació de les imatges captades amb fins de seguretat més enllà del termini màxim d’un mes establert per a la seva supressió, als efectes d’emprar-les per a d’altres finalitats, requeriria de la concurrència d’una altra base jurídica diferent a la que legitima el seu tractament en origen, com s’apunta en aquest informe. En aquells casos en què es pugui considerar lícit el tractament ulterior de les imatges, no resultaria procedent la seva supressió ni, per tant, el seu bloqueig mentre resultin necessàries per assolir la finalitat pretesa, sens perjudici de limitar-ne l’accés a les persones que ho requereixin en atenció a les seves funcions.