L’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) emet informes o dictàmens amb un posicionament sobre un tema concret, en resposta a peticions d’informació o consultes formulades.
A més, emet resolucions en resposta a les reclamacions de tutela de drets formulades per les persones afectades. També resolucions sancionadores quan constata un incompliment de la normativa. Així mateix, atorga autoritzacions quan no cal informar els titulars de les dades personals sobre la recollida d’aquestes o per al manteniment íntegre de determinades dades.
En compliment de la normativa, l’APDCAT anonimitza les resolucions publicades, i modifica o suprimeix algunes referències dels dictàmens i informes per preservar la identitat de les persones o entitats que formulen les consultes.
Es resol declarar que l'ICS ha infringit el principi de minimització de dades personals, atès que va publicar al seu web un llistat d'admesos i exclosos provisional d'un procés selectiu d'estabilització on constava la condició de discapacitat de les persones aspirants que van participar pel torn de reserva, així com la informació sobre si necessitaven l'adaptació de proves. Aquesta informació era excessiva per a la finalitat de transparència pretesa. En darrer terme, no es requereix cap mesura correctora atès que, a data de la resolució, l'esmentat document ja s’havia despublicat.
L'ajuntament va donar accés a la persona denunciant a un document que incloïa les cèdules de notificació i citació adreçades a 432 persones que havien estat elegides per formar part de les diferents meses electorals, en el marc de les eleccions a Corts Generals. L'esmentat document contenia el nom i cognoms, DNI i domicili de 432 persones. Es resol declarar que l'ajuntament ha comès una infracció prevista a l'article 83.5.a en relació amb l'article 5.1.f, ambdós de l'RGPD, per vulneració del principi de confidencialitat.
La part denunciant exposava que la publicació del nom i cognoms, i les quatre xifres del DNI, en el marc dels actes administratius d'un procés de selecció, contravé el principi de confidencialitat (art. 5.1.f RGPD) i vulnera l'Ordre JUS/177/2004, de 27 de maig. Respecte d'això, es resol arxivar les actuacions, atès que l'esmentada Ordre disposa l'obligatorietat d'emprar el NIP quan els treballadors de presons actuen en l'exercici de les seves funcions i interactuen amb població reclusa. Per contra, no disposa que s'hagi d'emprar aquest sistema d'identificació en aspectes de selecció de personal. És més, l'article 45 LPAC preveu aquest sistema d'identificació, quan els actes administratius afectin una pluralitat de persones, com és el cas. En darrer terme, també s'arxiva el fet que la publicació inclogui informació referida als mèrits dels aspirants, atès que es considera que han de prevaldre els principis de publicitat i transparència.
S'acorda arxivar els tres fets denunciats per un policia local contra l'ajuntament: 1. El fet que l'ajuntament audités el contingut de la seva carpeta digital, ubicada a l'ordinador de la comissaria, perquè en el moment de presentar la denúncia el termini de prescripció de la infracció (3 anys) ja s'havia superat. 2. Els fets sobre la manca d'expertesa de l'autor de l'informe de l'auditoria informàtica, atès que es considera que l'Autoritat no té competència sobre aquest assumpte. 3. El fet sobre la incertesa de si la informació indeguda de la seva carpeta digital va ser suprimida o no, s'arxiva perquè es considera que hi ha prou indicis per considerar que l'entitat va mantenir aquesta informació bloquejada, d'acord amb l'establert a l'article 32 LOPDGDD.
L'objecte de la denúncia era manifestar que dos treballadors de la comissaria de la Policia Local van comunicar a una tercera persona el TIP i el lloc de feina del denunciant. Tanmateix, de la documentació aportada durant la fase d'informació prèvia s'infereix que la persona a qui es van comunicar les dades ja coneixia aquesta informació. Per això, es considera que no s'ha acreditat que fossin els agents qui li revelessin dades personals del denunciant. Per tot això, s'arxiven els fets.
Es resol desestimar la reclamació per desatenció del dret de supressió, ja que la reclamació es va presentar abans que finalitzés el termini prorrogat que l'entitat tenia per respondre la sol·licitud.
S'estima la reclamació, atès que la Direcció General de la Policia del Departament d'Interior (DGP) no va respondre en termini la sol·licitud de la persona reclamant. No cal efectuar un pronunciament sobre el fons, atès que la DGP ha estimat la sol·licitud de supressió.
S'estima la reclamació, atès que la Direcció General de la Policia del Departament d'Interior (DGP) no va respondre en termini la sol·licitud de la persona reclamant. No cal efectuar un pronunciament sobre el fons, atès que la DGP ha estimat la sol·licitud de supressió.
L'ajuntament va cometre 2 infraccions: 1. Manca de contracte d'encarregat del tractament amb l'entitat contractada per prestar servei de DPD. 2. Vulneració del principi d'exactitud, perquè a la seu electrònica de l'Ajuntament van publicar de forma inexacta les dades de contacte del DPD. D'altra banda, s'arxiva el fet denunciat sobre els vicis en la tramitació del contracte d'externalització del servei de DPD, perquè es considera acreditat que, amb independència que la contractació del servei pogués incomplir algun requisit de forma previst a la normativa de contractació, la relació contractual entre l'ajuntament i l'empresa existia des d'un inici.
En el marc d'un procediment de tutela de drets, l'Autoritat va dictar una resolució per la qual reconeixia el dret de la persona reclamant a accedir a una gravació de la seva veu, corresponent a una trucada telefònica que aquesta persona havia fet a l'ajuntament. Posteriorment, l’ajuntament li va facilitar un enllaç a la plataforma WeTransfer, que permetia accedir a un arxiu -la gravació- amb una extensió .dat, però la persona reclamant va manifestar-li, sense èxit, que no hi podia accedir. L'Autoritat va tramitar un incident d'execució, en què va declarar que l'Ajuntament li havia de permetre un accés fàcil i permanent a la gravació, utilitzant un format d'ús comú. Llavors l'ajuntament va manifestar que ja no podia aportar la gravació, atès que no se n'havia quedat una còpia. Inicialment s'imputen a l'ajuntament una o dues infraccions molt greus: una, per haver impedit fer efectiu el dret d'accés de la reclamant; i una segona, per haver incomplert les resolucions de l'Autoritat.