L’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) emet informes o dictàmens amb un posicionament sobre un tema concret, en resposta a peticions d’informació o consultes formulades.
A més, emet resolucions en resposta a les reclamacions de tutela de drets formulades per les persones afectades. També resolucions sancionadores quan constata un incompliment de la normativa. Així mateix, atorga autoritzacions quan no cal informar els titulars de les dades personals sobre la recollida d’aquestes o per al manteniment íntegre de determinades dades.
En compliment de la normativa, l’APDCAT anonimitza les resolucions publicades, i modifica o suprimeix algunes referències dels dictàmens i informes per preservar la identitat de les persones o entitats que formulen les consultes.
La captació per part de la PG-ME de la imatge d'una persona quan aquesta va acudir a la comissaria per prestar declaració en el marc d'una investigació per la presumpta comissió d'un delicte de desordres públics; i la seva posterior inclusió en l'atestat que elaborà la PG-ME en el si de la dita investigació, és conforme a la normativa. Supòsit d'excepció del dret d'informació.
La persona denunciant, professor d'universitat, va denunciar la universitat per considerar que la seva coordinadora d'estudis havia vulnerat el seu deure de confidencialitat quan revelà el contingut d'uns missatges de WhatsApp davant un presumpte assetjament sexual per part d'aquest professor envers una alumna a qui havia enviat aquests missatges. La denúncia s'arxiva per considerar que: 1) la comunicació de dades personals derivada de les reunions mantingudes per la coordinadora d'estudis amb la Degana i la cap de Departament, estava emparada per la base jurídica prevista a l'art. 6.1.c) del RGPD (la coordinadora estava obligada ex lege a atendre i assessorar l'alumna, i a comunicar els fets a la Degana de la Facultat i a la cap del Departament), i també per la base jurídica prevista a l'art. 6.1.e) RGPD (la coordinadora va comunicar les dades personals en l'exercici de les funcions de direcció i de control d'un ensenyament que coordinava); i 2) l'aportació i posterior accés als missatges per part dels membres de la comissió universitària estava emparada per les mateixes bases jurídiques, perquè la comunicació estava emparada en un protocol d'actuació aprovat per la universitat (art. 6.1.c RGPD), i perquè la coordinadora actuava en exercici de les funcions de prevenció de l'assetjament sexual en el seu àmbit d'actuació (art. 6.1.e RGPD).
S'arxiven els fets que podrien comportar una vulneració del principi integritat i confidencialitat, perquè la persona a qui la denúncia assenyalava com la que va comunicar les notes de l'alumne davant una aula d'estudiants, no podia conèixer les qualificacions oficials i certes. L'IES també nega els fets denunciats, i, no existeixen elements probatoris suficients per imputar una infracció (principi de presumpció innocència).
S'arxiva ja que no s'acredita cap accés indegut a història clínica. Presumpció d'innocència.
S'arxiva la denúncia en constatar que l'escrit de resposta publicat per l'Ajuntament al web municipal i a diverses xarxes socials davant una instància presentada per la persona denunciant, es va anonimitzar prèviament. D'altra banda, la vinculació errònia de la instància a una associació -de la que el denunciant és el president-, enlloc de fer-ho al denunciant -qui manifesta que la presentà a títol particular-, és raonable, atès que prèviament el denunciant havia presentat nombroses instàncies per compte de l'associació, i el contingut de la mateixa es referia a una qüestió d'interès públic, contingut que alhora justificaria la seva difusió. I en qualsevol cas no té entitat suficient per incoar un procediment sancionador.
La persona denunciant exposava que s'hauria vulnerat la confidencialitat respecte el seu resultat (positiu) en la control d'alcoholèmia efectuat als conductors de metro d'una determinada cotxera. No obstant això, de les actuacions dutes a terme per l'Autoritat no s'ha pogut confirmar que algun empleat hagués divulgat el resultat de la prova d'alcoholèmia de la persona denunciant, motiu pel qual resulta aplicable el principi de presumpció d'innocència.
El tractament de la història clínica per part de personal de gestió o assistencial de l'hospital no vulnera la normativa de protecció de dades, en tant que es va produir en exercici de les seves funcions, respectant-se així el que disposa la normativa de protecció de dades, en consonància amb el que el que preveu la normativa sanitària.
La persona denunciant sospitava que una determinada persona (la seva mare) hauria pogut conèixer la seva adreça actual i que havia tingut una filla, a partir de la informació que tracta el Departament d'Educació. De les actuacions d'informació prèvia, si bé s'ha confirmat que el Departament tractava les dades de la persona denunciant i de la seva filla (com ara l'adreça postal), no s'ha constatat cap element que permeti inferir que la mare de la persona denunciant hagués accedit a la seva adreça postal a partir de la informació que tracta el Departament d'Educació.
S'arxiva en la mesura que no s'ha constatat cap accés indegut a bases de dades, ni l'eventual revelació de les dades allà incloses a terceres persones. Presumpció d'innocència.