L’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) emet informes o dictàmens amb un posicionament sobre un tema concret, en resposta a peticions d’informació o consultes formulades.
A més, emet resolucions en resposta a les reclamacions de tutela de drets formulades per les persones afectades. També resolucions sancionadores quan constata un incompliment de la normativa. Així mateix, atorga autoritzacions quan no cal informar els titulars de les dades personals sobre la recollida d’aquestes o per al manteniment íntegre de determinades dades.
En compliment de la normativa, l’APDCAT anonimitza les resolucions publicades, i modifica o suprimeix algunes referències dels dictàmens i informes per preservar la identitat de les persones o entitats que formulen les consultes.
S'estima la reclamació per motius formals, ja que la DGP no va donar resposta dins el termini de deu dies legalment establert (LOPD). Quant al fons, es declara que la DPG ha satisfet el dret, si bé aquest pronunciament està condicionat a l'acreditació davant l'Autoritat de les notificacions de les resolucions a la persona reclamant.
L'Ajuntament va enviar una còpia de la notificació de la via de constrenyiment d'un rebut d'IVTM al nou adquirent del vehicle, sense el consentiment de la persona titular de les dades que constaven al rebut i també transmissor del vehicle. Vulneració del principi de minimització (art.5.1.c. RGPD), perquè es van comunicar més dades de les mínimes imprescindibles en relació amb la finalitat a complir.
La persona denunciant es queixà que l'Ajuntament havia lliurat a una empresa còpia d'algunes factures seves -sense el seu consentiment-, qui al seu torn les hauria aportat en un procés judicial iniciat contra la persona denunciant per reclamació pecuniària. La denúncia s'arxivà, ja que de la documentació aportada per l'Ajuntament no s'inferia que hagués comunicat dades seves, i es tractava d'al·legacions sense suport probatori. A més, tot indica que, d'haver-se produït una comunicació de dades, aquesta estaria emparada per l'article 7.f) de la Directiva 95/46/CE, per la concurrència d'un interès legítim.
Es considera que la imatge difosa no permet la identificació. En el negat cas que la imatge permetés la identificació, en un cas com l'analitzat, es considera que la dita imatge hauria servit per il·lustrar de forma accessòria una informació, ja que no es personalitza la noticia en cap persona en concret, el que seria conforme a la normativa.
L'accés a histories clíniques, sense que ho justifiqui una raó assistencial, suposa una infracció a la normativa de protecció de dades. Les contrasenyes han de ser confidencials. El responsable del tractament, ha de poder determinar de forma inequívoca la persona concreta qui accedeix als recursos del sistema que conté dades de caràcter personal.
Resulta aplicable el principi de presumpció d'innocència quan en el marc de les actuacions d'inspecció no es poden acreditar els fets denunciats. En el present cas, la persona denunciant exposava que el personal del Departament que rebia i gestionava les incapacitats temporals per motius de salut preguntava a la persona afectada o als seus familiars el motiu que havia causat la baixa; així com que els responsables de Recursos Humans es negaven a tractar a porta tancada assumptes personals. Per la seva banda, l'entitat denunciada negava els fets.
Tot i que no es tingui cap indici que les persones afectades hagin comès algun delicte mentre estaven internes en un centre penitenciari, la figura del bloqueig no exigeix la concurrència d'aquests indicis de responsabilitat, sinó que es refereix a les possibles responsabilitats nascudes del tractament. En conseqüència, encara que sigui una possibilitat remota o merament hipotètica, les dades han de continuar bloquejades fins la prescripció de les eventuals responsabilitats derivades del tractament.
S'estima la reclamació per motius formals, ja que la DGP no va donar resposta dins el termini legalment establert. No resulta necessari pronunciar-se sobre el fons, atès que, de manera extemporània, la DGP va estimar la sol·licitud de cancel·lació d'antecedents policials.
S'estima la reclamació per motius formals, ja que la DGP no va donar resposta dins el termini de deu dies legalment establert (LOPD). Quant al fons, es declara que la DPG ha satisfet el dret, si bé aquest pronunciament està condicionat a l'acreditació davant l'Autoritat de les notificacions de les resolucions a la persona reclamant.
Es desestima la petició de tutela, atès que quan la DGP va dictar la resolució denegant la cancel·lació d'antecedents policials, les dades personals del reclamant encara li eren necessàries en relació amb les investigacions que van motivar el seu emmagatzematge. Tot això, sens perjudici del dret del reclamant a tornar a formular una nova petició de cancel·lació d'antecedents policials davant la DGP.