L’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) emet informes o dictàmens amb un posicionament sobre un tema concret, en resposta a peticions d’informació o consultes formulades.
A més, emet resolucions en resposta a les reclamacions de tutela de drets formulades per les persones afectades. També resolucions sancionadores quan constata un incompliment de la normativa. Així mateix, atorga autoritzacions quan no cal informar els titulars de les dades personals sobre la recollida d’aquestes o per al manteniment íntegre de determinades dades.
En compliment de la normativa, l’APDCAT anonimitza les resolucions publicades, i modifica o suprimeix algunes referències dels dictàmens i informes per preservar la identitat de les persones o entitats que formulen les consultes.
S'estima parcialment la reclamació, atès que la Direcció General de la Policia del Departament d'Interior no va respondre en termini la sol·licitud de la persona reclamant. Pel que fa a la qüestió de fons, no cal efectuar un pronunciament en relació a les diligències policials respecte les quals la DGP ha denegat la seva supressió, atès que la desestimació s'ha d'entendre ajustada a dret.
L'objecte de reclamació no és el dret d'accés regulat a l'article 15 de l'RGPD, atès que la persona afectada no pretén accedir a informació sobre les seves dades personals, sinó sobre un altre tipus d'informació en poder de l'entitat reclamada.
La normativa de protecció de dades no permetria facilitar una còpia dels expedients d’aprovació de nòmina en els termes sol·licitats, tot i que si admetria l’accés a la informació relativa a les retribucions que preveu el règim de publicitat activa a l’article 11 de l’LTC, i els articles 25 i 31 de l’RLTC, en els termes que s’analitzen en aquest informe.
La persona reclamant podria accedir a tota aquella informació personal que sobre la seva persona pugui constar en la informació generada durant les actuacions realitzades per l’Institut, inclòs l’origen de les dades, per tant, la identitat de les persones que hagin aportat informació sobre ella i la informació sobre els fets i/o les accions que se li atribueixen. També se li podria facilitar les dades merament identificatives de les persones que hagin intervingut en aquestes actuacions ateses les seves funcions. Aquest accés hauria de veure’s però limitat en cas que les dites actuacions formessin part d’una informació reservada prèvia a un expedient disciplinari contra la seva persona, mentre aquesta fase es tramiti.
La persona reclamant podria accedir a informació pseudonimitzada sobre les facturacions presentades per la prestació del servei del TOAD per a l’any 2023, així com sobre les facturacions del SOJ per al període comprès entre 2018 i 2023, prèvia omissió de la informació sobre les persones assistides i/o ateses que hi pugui constar, per bé que aquest accés podria veure’s limitat de conformitat amb l’article 21.1.b) de l’LTC.
El dret a la protecció de dades no impedeix que la persona reclamant, que ha participat en el procés selectiu sense ser seleccionada, accedeixi a la informació del procediment objecte de publicitat activa, d’acord amb l’article 9.1.e) LTC i l’article 21 de RLTC. Així mateix, tampoc impedeix l’accés a les dates en què es van realitzar les entrevistes dels participants en el procés de selecció, ni als currículums i els projectes dels candidats seleccionats, sempre que es garanteixi la supressió de dades personals que no siguin necessàries, com ara domicili, número de telèfon, DNI, correu electrònic o número de la Seguretat Social.
Si l'administració no ha complert amb l'obligació de publicar els resultats dels processos selectius, tal com estableix la LTC, la persona reclamant té dret a sol·licitar i obtenir aquesta publicació.
En atenció a la informació disponible, la formalització d’un contracte d’encarregat del tractament per a la prestació de certs serveis socials en el municipi consultant hauria d’efectuar-se entre l’entitat religiosa i el consorci. En el cas que la prestació del servei fos per compte i interès del consell comarcal però, aquest contracte hauria de formalitzar-se entre el dit consell comarcal i l’entitat religiosa.