L’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) emet informes o dictàmens amb un posicionament sobre un tema concret, en resposta a peticions d’informació o consultes formulades.
A més, emet resolucions en resposta a les reclamacions de tutela de drets formulades per les persones afectades. També resolucions sancionadores quan constata un incompliment de la normativa. Així mateix, atorga autoritzacions quan no cal informar els titulars de les dades personals sobre la recollida d’aquestes o per al manteniment íntegre de determinades dades.
En compliment de la normativa, l’APDCAT anonimitza les resolucions publicades, i modifica o suprimeix algunes referències dels dictàmens i informes per preservar la identitat de les persones o entitats que formulen les consultes.
S'estima parcialment la reclamació, atès que la Direcció General de la Policia del Departament d'Interior no va respondre en termini la sol·licitud de la persona reclamant. No cal efectuar un pronunciament sobre el fons, atès que la DGP ha estimat la sol·licitud de supressió.
les persones denunciants es queixaven del fet que un cap de servei de l'empresa pública a on treballaven, va enviar per TEAMS als treballadors de la seva unitat dos actes de conciliació emeses pel Tribunal Laboral de Catalunya, arran d'un conflicte laboral que havia sorgit per la implantació de la jornada partida, i que havia derivat en successives convocatòries de vaga. En les actes enviades, figurava el nom i cognoms i el núm. complet de DNI dels representants dels treballadors. Es declara que l'empresa pública és responsable d'una infracció per haver vulnerat del principi de minimització, pel fet d'haver-hi difós el núm. de DNI. En l'acord d'iniciació, es va considerar que l'enviament de les actes amb el nom i cognoms estava emparat pel dret d'informació de l'empresari. D'altra banda, es va arxivar la part de la denúncia referida al reenviament de les actes per WhatsApp, per manca de prova.
Resum: les persones denunciants es queixaven del fet que un cap de servei de l'empresa pública a on treballaven, va enviar per TEAMS als treballadors de la seva unitat dos actes de conciliació emeses pel Tribunal Laboral de Catalunya, arran d'un conflicte laboral que havia sorgit per la implantació de la jornada partida, i que havia derivat en successives convocatòries de vaga. En les actes enviades, figurava el nom i cognoms i el núm. complet de DNI dels representants dels treballadors. Es declara que l'empresa pública és responsable d'una infracció per haver vulnerat del principi de minimització, pel fet d'haver-hi difós el núm. de DNI. En l'acord d'iniciació, es va considerar que l'enviament de les actes amb el nom i cognoms estava emparat pel dret d'informació de l'empresari. D'altra banda, es va arxivar la part de la denúncia referida al reenviament de les actes per WhatsApp, per manca de prova.
La persona reclamant es queixa que la Direcció General de la Policia del Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya (DGP) no ha atès la seva petició d'accés a dades d'antecedents policials. S'estima parcialment la reclamació, atès que la DGP no va respondre en termini la sol·licitud. No cal efectuar un pronunciament sobre el fons, atès que la DGP ha estimat fer efectiu el dret d'accés.
En els termes exposats, la notificació a la persona col·legiada de la resolució d’arxiu d’una queixa deontològica presentada contra ella es considera lícita i conforme a la normativa de protecció de dades,
En aquest informe s’analitzen diverses qüestions relatives a l’aplicació de la normativa a l’accés a informació personal de persones que van ser ateses a les institucions referides (cases de maternitat). Això, en atenció als terminis de temps transcorreguts, el tipus d’informació i els drets afectats, tenint en compte la legislació d’arxius. També es recorda que el responsable de l’arxiu, tenint en compte el principi de responsabilitat proactiva, ha de comprovar, ja sigui a partir de documentació aportada pels propis sol·licitants, ja sigui per documentació o per altra informació complementària de què pugui disposar, que queda acreditada la data de la mort o, al menys, que es pot deduir de forma suficient que la informació sol·licitada ja no es refereix a una persona viva. En relació amb l’exercici del dret instrumental de l’article 3.1 LOPDGDD, si la vinculació de parentiu o de fet o la condició d’hereu, que es pugui considerar així en atenció a la normativa aplicable, s’acredita documentalment, aquestes persones haurien de tenir, en principi, accés a la informació.
A la vista de la normativa estudiada, i per la informació de què es disposa, des de la perspectiva de la normativa de protecció de dades no sembla que hi hagi suficient base jurídica (art. 6.1 RGPD) que permeti considerar necessària la inclusió generalitzada en els certificats d’empadronament d’informació relativa a l’existència o no del títol d’ocupació d’un habitatge o altra informació relacionada, ni sembla que aquesta pràctica generalitzada s’ajusti als principis de minimització i d’exactitud de dades personals (art. 5.1, apartats c) i d) RGPD). Això, sens perjudici que l’Ajuntament tingui base jurídica suficient per al tractament de la informació objecte de consulta, en els termes que preveu la normativa i als efectes de la verificació a què es refereix l’article 59.2 RPDTEL.
Es planteja una consulta sobre el dret d’accés d’un pacient al curs clínic.
En aquest cas, la negativa d’un facultatiu sanitari a emetre un informe que, en principi, li correspondria, no pot derivar en un perjudici al malalt. Per aquesta raó, si resulta suficientment justificat, aquest informe es podria emetre per un altre facultatiu, deixant constància del seu contingut a la història clínica i, de la mateixa manera, hauria de constar en termes de traçabilitat d’aquesta.
El pacient, com a titular de les dades personals que consten als seus informes mèdics d’assistència i afectat té dret a accedir a la informació del curs clínic, sempre que no sigui en perjudici del dret de tercers a la confidencialitat de les dades d'aquests que figuren en l'esmentada documentació, ni del dret dels professionals que han intervingut en l'elaboració d'aquesta, que poden invocar la reserva de llurs observacions, apreciacions o anotacions subjectives.
Una vegada informat de la possibilitat d’exercir el dret de limitació, el facultatiu no ès pot negar a que es lliuri el curs clínic al pacient.
Des del punt de vista de la normativa de protecció de dades, l’incompliment del dret d’accés del pacient a la seva documentació clínica, comporta una infracció administrativa per vulneració de la normativa de protecció de dades.
La normativa de protecció de dades no impediria comunicar la informació sol·licitada sempre que, a la vista de les circumstàncies concretes del cas plantejat, l’Ajuntament pugui determinar l’existència d’un interès legítim en la persona sol·licitant i que no existeixen motius significatius que puguin produir un perjudici al dret a la protecció de dades de la persona afectada.
La normativa de protecció de dades no impedeix l’accés de la persona reclamant a les dades que li són pròpies, així com a la documentació relativa a la valoració dels mèrits i documents justificatius de la resta d’aspirants que van obtenir millor puntuació o posició en els processos selectius, per tractar-se d’informació rellevant per al control del procés i per a la defensa dels seus interessos, sempre que no impliqui l’accés a dades especialment protegides.
Pel que fa a l’accés a les reclamacions o recursos interposats en els processos selectius, la normativa no impedeix facilitar aquells en els quals la persona reclamant fos part interessada. En altre cas, caldria analitzar cas per cas la informació personal que es veu afectada d’acord amb els termes que han estat exposats.