L’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) emet informes o dictàmens amb un posicionament sobre un tema concret, en resposta a peticions d’informació o consultes formulades.
A més, emet resolucions en resposta a les reclamacions de tutela de drets formulades per les persones afectades. També resolucions sancionadores quan constata un incompliment de la normativa. Així mateix, atorga autoritzacions quan no cal informar els titulars de les dades personals sobre la recollida d’aquestes o per al manteniment íntegre de determinades dades.
En compliment de la normativa, l’APDCAT anonimitza les resolucions publicades, i modifica o suprimeix algunes referències dels dictàmens i informes per preservar la identitat de les persones o entitats que formulen les consultes.
S'estima parcialment la reclamació, atès que la Direcció General de la Policia del Departament d'Interior no va respondre en termini la sol·licitud de la persona reclamant. Pel que fa a la qüestió de fons, no cal efectuar un pronunciament en relació amb unes diligències policials concretes, atès que la Direcció General de la Policia les ha suprimides. D'altra banda, la denegació de la supressió pel que fa a les altres diligències policials s'ha d'entendre ajustada a dret.
En aquesta consulta l’Autoritat ha tingut ocasió d’examinar si la publicació del nom i cognoms i els quatre números del document nacional d’identitat o document equivalent de les persones admeses en cada prova o exercici dels processos de selecció, prevista a l’article 21.2 de l’RLTC, es pot basar en una obligació legal o bé en una missió realitzada en interès públic o en l’exercici de poders públics, tenint en compte que l’article 9.1.e) de la LTC estableix únicament que l’Administració ha de fer pública la informació relativa a les convocatòries i els resultats del processos selectius de provisió i promoció del personal i no fa cap referència, en canvi, a la publicació de les dades de les persones admeses en cadascuna de les fases del processos de selecció.
L’anàlisi feta porta a considerar que el desenvolupament de la LTC efectuat per l’article 21 del RLTC, pel que fa a la incorporació a la publicitat activa la informació relativa a les persones admeses en cada prova o exercici del procés resultaria ser congruent amb la regulació de la transparència establerta per la LTC i la normativa sectorial aplicable, sempre que, des del punt de vista de la normativa de protecció de dades s’efectuï una interpretació respectuosa amb els principis de minimització i de limitació del termini de conservació de les dades personals.
En base a aquestes consideracions l’Autoritat conclou que el tractament a que fa referència la consulta és un tractament lícit emparat en la normativa de funció pública i procediment administratiu, així com a la normativa de transparència en relació amb els articles 6.1.c) i 6.1.e) del RGPD. Ara bé, aquesta publicitat s’ha d’efectuar en el marc de cada procés de selecció d’acord amb el que estableixin les bases del procés de selecció i durant els terminis de publicació derivats del principi de limitació del termini de tractament de les dades personals.
La normativa de protecció de dades, sobre la base del principi de minimització en el cas que ens ocupa, impediria conèixer les circumstàncies en què la professional sanitària va deixar de tenir assignades les funcions de direcció del projecte assistencial, però no impedeix comunicar la data en què es va fer efectiva.
S'arxiva la denúncia contra l'HCB, ja que es constata que l'enviament de informes vinculats a un expedient de risc psicosocial, es va fer en compliment d'un requeriment de Inspecció de Treball, i es va enviar la documentació específica requerida als destinataris indicats.
El denunciant es queixava del següent: que un efectiu dels Mossos d’Esquadra havia revelat les seves dades relatives a una investigació policial a terceres persones; d’una trucada intimidatòria del mateix agent a un advocat; i de l'anul·lació d'una cita. S'arxiven les actuacions per manca de proves que els fets s'hagin produït, d'acord amb el principi de presumpció d'innocència. A més s'indica que, si la trucada intimidatòria s’hagués produït, les coaccions a un advocat no és un assumpte competència d'aquesta Autoritat. Pel que fa a l'anul·lació d'una cita, s'indica que aquest fet per si mateix no és una infracció de protecció de dades. Resolució conjunta amb la IP 209/2024.
S'arxiva la denúncia sobre la instal·lació d'una càmera de videovigilància perquè no captava imatges, i per tant, no realitzava cap tractament de dades personals.
L'hospital va estimar la petició d'accés del reclamant i va fer efectiu el dret d'accés en els termes que ho havia sol·licitat, però extemporàniament.
El reclamant té dret a rebre una resposta del responsable del tractament, en què confirmi si està tractant o no les seves dades personals i li faciliti la informació relativa a l'article 15.1 de l'RGPD en relació amb els tractaments que estigui fent sobre les seves dades. El reclamant també té dret a accedir a la informació/documentació que contingui les seves dades personals o faci referència a la seva persona, sempre i quan aquesta informació existeixi i es conservi en poder del responsable del tractament (art. 15.3 RGPD). Això, tret que consideri que hi concorre alguna circumstància que pugui limitar aquest dret.
S'estima parcialment la reclamació, atès que la Direcció General de la Policia del Departament d'Interior no va respondre en termini la sol·licitud de la persona reclamant. Pel que fa a la qüestió de fons, no cal efectuar un pronunciament en relació a unes diligències policials concretes, atès que la Direcció General de la Policia les ha suprimides. D'altra banda, pel que fa a les altres diligències policials respecte les quals la DGP ha denegat la seva supressió, s'ha d'entendre ajustada a dret la desestimació.
El denunciant es queixava del següent: que un efectiu dels Mossos d’Esquadra havia revelat les seves dades relatives a una investigació policial a terceres persones; d’una trucada intimidatòria del mateix agent a un advocat; i de l'anul·lació d'una cita. S'arxiven les actuacions per manca de proves que els fets s'hagin produït, d'acord amb el principi de presumpció d'innocència. A més s'indica que, si la trucada intimidatòria s’hagués produït, les coaccions a un advocat no és un assumpte competència d'aquesta Autoritat. Pel que fa a l'anul·lació d'una cita, s'indica que aquest fet per si mateix no és una infracció de protecció de dades. Resolució conjunta amb la IP 209/2024.