L’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) emet informes o dictàmens amb un posicionament sobre un tema concret, en resposta a peticions d’informació o consultes formulades.
A més, emet resolucions en resposta a les reclamacions de tutela de drets formulades per les persones afectades. També resolucions sancionadores quan constata un incompliment de la normativa. Així mateix, atorga autoritzacions quan no cal informar els titulars de les dades personals sobre la recollida d’aquestes o per al manteniment íntegre de determinades dades.
En compliment de la normativa, l’APDCAT anonimitza les resolucions publicades, i modifica o suprimeix algunes referències dels dictàmens i informes per preservar la identitat de les persones o entitats que formulen les consultes.
La identificació de les persones interessades en les publicacions dels actes administratius en els procediments de concessió de subvencions, d’acord amb la Disposició Addicional Setena de l’LOPDGDD, s’ha de determinar en funció la finalitat de la publicació. Quan la publicació té una finalitat de publicitat general de l’acte administratiu, la identificació dels interessats s’ha de fer amb el nom i cognoms juntament amb les 4 xifres del seu document nacional d’identitat, el número d’identitat d’estranger, el passaport o un document equivalent (seguint per a la determinació de les 4 xifres, els criteris de l’Orientació provisional aprovada per les autoritats de protecció de dades). Quan la publicació de l’acte administratiu té com a finalitat única la notificació a les persones interessades, la seva identificació s’ha de fer amb el número del seu document nacional d’identitat, el número d’identitat d’estranger, el passaport o un document equivalent.
Les diputades i els diputats del Parlament poden exercir el dret d’accés a la informació en poder de l’OAC en virtut del dret que els reconeix l’RPC, ja sigui mitjançant la còpia de documents sol·licitats, o la consulta directa de la informació a les dependències de l’Administració amb l’assistència de fins a dos assessors acreditats per la Secretaria General del Parlament. Tot i el caràcter preferent d’aquest dret, són aplicables els límits previstos a la normativa que regula el dret d’accés a la informació pública. Quan la informació contingui dades relatives a infraccions o sancions penals o administratives (o altres dades previstes a l’article 23 LTC), en principi cal limitar l’accés a aquesta informació. Quan sigui imprescindible identificar les persones afectades, respecte els procediments conclosos es pot lliurar informació sobre el resultat dels procediments tramitats per l’OAC, però cal evitar l’accés a tot l’expedient. Pel que fa a la resta d’informació, s’hi pot donar accés, tot i que en virtut del principi de minimització cal excloure aquelles dades que resultin innecessària per a la funció de control que duen a terme les diputades i diputats, d’acord amb el que s’exposa al Fonament Jurídic V. La identificació de la persona denunciant o que posa en coneixement de l’OAC els fets que originen les seves actuacions ha de ser preservada si així ho manifesta, ja sigui en la denúncia o bé amb posterioritat en el tràmit d’audiència que se li atorgui, llevat que existeixi un requeriment judicial.
La normativa de prevenció de riscos laborals habilita l’establiment d’un control de temperatura respecte els treballadors propis. Pel que fa als treballadors d’empreses externes o les persones usuàries dels serveis de l’entitat, només podria dur-se a terme aquest control en aquells casos en què, en atenció a l’activitat que es desenvolupa en els seus edificis, resulti d’aplicació algun dels plans sectorials aprovats pel PROCICAT que preveuen l’adopció d’aquesta mesura de prevenció i protecció de la salut, atès que per ara no consta que les autoritats competents en matèria de salut pública hagin establert, amb caràcter general, l’adopció de la mesura de control de temperatura corporal previ a totes les persones que accedeixen a un centre de treball.
No s’adequaria a la normativa de protecció de dades lliurar informació sobre la identitat dels diputats i diputades del Parlament a qui s’ha assignat seguretat en les darreres cinc legislatures, el motiu de l’assignació i el tipus de dispositiu (cos policial o seguretat privada) establert en cada cas, atès que aquesta informació pot afectar tant la seguretat de les persones afectades com aspectes de la seva vida privada i fins i tot la seva intimitat personal i familiar.
L’Ajuntament pot publicar el nom i cognoms dels funcionaris habilitats per a la identificació i autenticació de les persones i l’expedició de còpies autèntiques, en respondre aquest tractament al compliment d’una obligació legal, en atenció a les previsions de l’LPAC en matèria d’assistència en l’ús de mitjans electrònics als interessats, i a les previsions de publicitat activa de l’LTC.
Recollir i tractar de manera inexacta l'adreça a efectes de notificació és constitutiu d'una infracció greu.
S'arxiva en la mesura que en el si de la investigació duta a terme no s'ha acreditat cap accés indegut a la història clínica. El denunciant havia manifestat el seu desig de retirar la denúncia.
Revelació efectuada en el si d'una informació reservada. No atenció per part de l'Ajuntament del dret d'oposició exercit per la persona denunciant que les seves dades no fossin revelades. Vulneració del principi de confidencialitat.
Publicació a les xarxes socials vinculades a l'Ajuntament, de les dades d'un menor d'edat que, amb motiu de la campanya que s'havia endegat per recollir material contra el COVID-19, havia fet una donació. Vulneració del principi de confidencialitat.
S'evidencia que la reclamació davant l'Autoritat es va presentar de forma prematura (abans de transcórrer el termini que tenia l'entitat per resoldre la sol·licitud); aplicació del principi d'economia processal. Quant al fons de la qüestió, s'estima la reclamació, en el sentit que se suprimeixin les dades clíniques d'una antiguitat superior a 5 anys, tret que resulti d'aplicació un termini de conservació superior previst a la legislació sanitària.