L’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) emet informes o dictàmens amb un posicionament sobre un tema concret, en resposta a peticions d’informació o consultes formulades.
A més, emet resolucions en resposta a les reclamacions de tutela de drets formulades per les persones afectades. També resolucions sancionadores quan constata un incompliment de la normativa. Així mateix, atorga autoritzacions quan no cal informar els titulars de les dades personals sobre la recollida d’aquestes o per al manteniment íntegre de determinades dades.
En compliment de la normativa, l’APDCAT anonimitza les resolucions publicades, i modifica o suprimeix algunes referències dels dictàmens i informes per preservar la identitat de les persones o entitats que formulen les consultes.
La normativa de protecció de dades no impedeix l’accés de la persona reclamant a l'informe sobre la investigació d'una actuació dels Mossos d'Esquadra en una manifestació, així com a conèixer si de la investigació d'aquests fets es va sancionar a algun mosso d'esquadra, la sanció que se li va imposar i el motiu, prèvia anonimització de les dades personals dels agents afectats. Així mateix, la normativa de protecció de dades personals no impedeix l’accés a les dades identificatives del personal de l’administració que ha intervingut en l’elaboració de l’esmentat informe i constin en aquest document.
La persona reclamant té dret a accedir a tota la informació que sobre la seva persona figuri en l’expedient i en la documentació sol·licitada, incloent l’origen de la informació i, per tant, la identitat de persones que han facilitat informació sobre el reclamant (art. 15 RGPD). La normativa de protecció de dades no impedeix que la persona reclamant pugui accedir a la informació en els termes en que sol·licita, és a dir, còpia anonimitzada de l’expedient, i documents que tinguin relació amb la investigació de la seva conducta com a persona denunciada, excloent de l’accés la informació identificativa innecessària als efectes del principi de minimització (art. 5.1.c) RGPD), així com informació mereixedora d’especial protecció de terceres persones (ex. art. 23 LTC). Tampoc no estaria justificat l’accés a la resta d’informació personal sobre terceres persones que pugui constar en la documentació sol·licitada (art. 24.2 LTC), accés que el reclamant tampoc no demana. La normativa de protecció de dades no impedeix l’accés del reclamant a les dades merament identificatives dels membres de les Comissions encarregades de l’avaluació i investigació del fets denunciats i/o dels empleats públics que puguin constar en la documentació sol·licitada, incloent el certificat que sol·licita.
La comunicació de les dades identificatives i relatives al domicili del padró de la taxa metropolitana de tractament de residus a un ajuntament, per tal de constituir el padró de la taxa de residus municipal, es pot considerar legítima en tractar-se de finalitats compatibles i respondre a l’exercici de les respectives competències en una mateixa matèria.
No s'exerceix el dret regulat a l'article 15 de l'RGPD quan s'exerceix el dret d'accés a la informació pública. Correspon a la GAIP tutelar el dret d'accés a la informació pública.
S'estima la reclamació per motius formals, ja que la DGP no va donar resposta dins el termini legalment establert. No resulta necessari pronunciar-se sobre el fons, atès que, de manera extemporània i un cop presentada la reclamació, la DGP va estimar la sol·licitud de cancel·lació d'antecedents policials.
S'estima la reclamació per motius formals, ja que la DGP no va donar resposta dins el termini legalment establert. No resulta necessari pronunciar-se sobre el fons, atès que, de manera extemporània i un cop presentada la reclamació, la DGP va estimar la sol·licitud de cancel·lació d'antecedents policials.
L'inspector en cap de la Guàrdia Urbana va elaborar, en el marc d'un procediment sancionador per una infracció de trànsit, un informe en què va fer constar que la persona titular del vehicle denunciat era l'esposa del recurrent (que també era agent de la Guàrdia Urbana). La utilització d'aquesta dada, de la qual n'era coneixedor l'inspector en cap de la Guàrdia Urbana perquè la persona denunciant havia designat la seva esposa com a persona de contacte en cas d'accident professional i per una auditoria interna per la presumpta utilització il·legítima del SIP en la qual la persona denunciant hauria accedit a la informació del vehicle que havia estat denunciat, no era compatible amb la finalitat per a la qual havien estat recollides les dades personals.
L'Ajuntament va obrir un expedient electrònic, en el qual hi constaven diverses carpetes relatives a procediments relacionats amb les eleccions al Parlament de Catalunya. Una persona, des de la seva carpeta electrònica, podia visualitzar documents continguts en una carpeta d'una tercera persona.
L'Ajuntament va contractar amb una empresa la gestió del servei de grua, pagament de taxes i retirada de vehicles del dipòsit municipal. El formulari de recollida de dades utilitzat contenia una clàusula informativa incorrecta. Concretament, identificava com a responsable del tractament a un ajuntament diferent a l'Ajuntament de Salt A més, per tal d'exercir els drets designava l'adreça postal i l'adreça electrònica de l'ajuntament que figura com a responsable del tractament.
Comunicar a les persones afectades per uns accessos il·lícits al SIP, la incoació d'un procediment disciplinari a dos agents de la Guàrdia Urbana identificats, contravé el principi de confidencialitat. També és contrari al principi de confidencialitat l'accés al SIP per consultar la matrícula d'un vehicle, quan aquest accés no està motivat en l'exercici de les funcions encomanades a l'agent que el realitza. A l'últim, facilitar una còpia d'un informe a una persona expedientada per uns accessos il·lícits al SIP en què també hi consten les dades personals consultades per un altre agent a través del SIP al que també s'incoa un disciplinari, és contrari al principi de licitud.