L’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) emet informes o dictàmens amb un posicionament sobre un tema concret, en resposta a peticions d’informació o consultes formulades.
A més, emet resolucions en resposta a les reclamacions de tutela de drets formulades per les persones afectades. També resolucions sancionadores quan constata un incompliment de la normativa. Així mateix, atorga autoritzacions quan no cal informar els titulars de les dades personals sobre la recollida d’aquestes o per al manteniment íntegre de determinades dades.
En compliment de la normativa, l’APDCAT anonimitza les resolucions publicades, i modifica o suprimeix algunes referències dels dictàmens i informes per preservar la identitat de les persones o entitats que formulen les consultes.
La normativa de protecció de dades no impediria l’accés per part de la persona reclamant a la informació personal referida a la mateixa persona, ni la referida a les persones treballadores de la corporació que han autoritzat expressament l’accés en el sí del procediment de reclamació. Tampoc impediria l’accés a les dades merament identificatives dels empleats públics intervinents en els diversos actes o documents. L’accés a la identitat de la persona denunciant o informant haurà de ser limitat en el cas que hagi manifestat el seu interès en preservar la confidencialitat de la seva identitat a l’empara de l’article 16.3 de la Llei 14/2008, ja sigui en el moment d’informar dels fets a l’OAC o durant el tràmit d’audiència previst a l’article 31 de l’LTC. Aquestes circumstàncies es poden fer extensibles a les persones que puguin constar com a testimonis.
La informació sol·licitada pel reclamant, consistent en el nombre total i el nombre percentual d’alumnes d’origen estranger classificats per centre i nivell de tota Catalunya, és una informació que no conté, en principi, dades de caràcter personal. La normativa de protecció de dades personals no impediria l’accés per part del reclamant a la informació sol·licitada en la mesura que no es faciliten dades personals ni informació que indirectament permeti la identificació dels titulars de les dades. Conèixer el nombre d’alumnes estrangers en un centre no permet identificar a aquests alumnes excepte que es disposi d’una informació prèvia sobre aquests alumnes. En aquest cas, però, la possibilitat de conèixer informació sobre la condició d’estrangers dels alumnes no derivaria de la informació lliurada arran d’aquesta sol·licitud d’accés sinó d’altres vies diferents.
La informació sol·licitada pel reclamant, consistent en el nombre d’alumnes estrangers i el nombre d’alumnes amb necessitats educatives especials per situació social desfavorable dels centres educatius de Catalunya, és una informació que no conté, en principi, dades de caràcter personal. Ara bé, en centres amb un nombre reduït d’alumnes en les quals concorrin les diferents característiques respecte de les quals es sol·licita informació, si a més de la informació relativa al nombre d’estrangers del centre es lliura altra informació com el nombre d’alumnes amb necessitats educatives especials per situació familiar desfavorable, o el nombre d’alumnes que reben ajuts individuals de menjador, pot acabar essent relativament fàcil que s’obtingui un perfil de determinats alumnes que sigui fàcilment identificable no només per la resta de famílies del centre sinó per molta altra gent. Per això, en aquests casos concrets caldria que el Departament facilités la informació en un nivell d’agregació que garantís la no identificació dels interessats. I en aquest cas, el nivell d’agregació podria no ser suficient el nivell municipal, perquè segurament molts dels casos en què hi ha risc de reidentificació a nivell de centre, també existiria el mateix risc a nivell municipal quan es tracti de municipis amb un únic centre.
La normativa de protecció de dades no impediria l’accés a la secció sindical reclamant del llistat d’hores extraordinàries realitzades pels càrrecs electes, alts càrrecs i directius de la corporació i la resta de personal que ocupi llocs de confiança, de lliure designació, d’especial responsabilitat dins l’organització o que impliquin alts nivells retributius. Pel que fa a la resta de treballadors, la normativa de protecció de dades no impediria l’accés al llistat d’hores extraordinàries realitzades pels treballadors municipals durant el període de temps sol·licitat, sempre què aquesta informació es faciliti substituint el nom i cognoms dels treballadors per un codi numèric.
La identificació mitjançant nom i cognoms (en detriment d'altres formes d'identificació, com podria ser el NIF o el núm. de targeta d'identificació personal proporcionat per la pròpia organització), de les persones interessades en les publicacions efectuades en el si d'algunes convocatòries de llocs de treball no vulnera la normativa de protecció de dades personals. Se suggereix però que si els afectats són policies, es valori la possibilitat d'utilitzar altres sistemes d'identificació, conforme al principi de minimització.
No hi ha cap element que acrediti que el Departament va dipositar a la bústia del domicili particular de la persona denunciant documentació relativa a la seva persona, en sobre sense cap identificació del destinatari. S'arxiva en base a la presumpció d'innocència.
Tot i que l'Ajuntament va negar haver cedit dades personals a un tercer per tal que aquest els utilitzés davant els jutjats, de les proves aportades per les persones denunciants s'infereix que aquest accés es va produir, si bé al tractar-se d'un accés efectuat per persones regidors/es de l'Ajuntament, aquest estaria legitimat per estar relacionat amb les funcions que els regidors/es tenen atribuïdes. Pel que fa al dret d'informació, tampoc no procedeix formular cap imputació, en un cas perquè s'hauria extingit l'eventual responsabilitat per prescripció de la infracció, i en l'altre perquè no era exigible el deure d'informació.
Tot i que l'Ajuntament va negar haver cedit dades personals a un tercer per tal que aquest els utilitzés davant els jutjats, de les proves aportades per les persones denunciants s'infereix que aquest accés es va produir, si bé al tractar-se d'un accés efectuat per persones regidors/es de l'Ajuntament, aquest estaria legitimat per estar relacionat amb les funcions que els regidors/es tenen atribuïdes. Pel que fa al dret d'informació, tampoc no procedeix formular cap imputació, en un cas perquè s'hauria extingit l'eventual responsabilitat per prescripció de la infracció, i en l'altre perquè no era exigible el deure d'informació.
Tot i que l'Ajuntament va negar haver cedit dades personals a un tercer per tal que aquest els utilitzés davant els jutjats, de les proves aportades per les persones denunciants s'infereix que aquest accés es va produir, si bé al tractar-se d'un accés efectuat per persones regidors/es de l'Ajuntament, aquest estaria legitimat per estar relacionat amb les funcions que els regidors/es tenen atribuïdes. Pel que fa al dret d'informació, tampoc no procedeix formular cap imputació, en un cas perquè s'hauria extingit l'eventual responsabilitat per prescripció de la infracció, i en l'altre perquè no era exigible el deure d'informació.
Tot i que l'Ajuntament va negar haver cedit dades personals a un tercer per tal que aquest els utilitzés davant els jutjats, de les proves aportades per les persones denunciants s'infereix que aquest accés es va produir, si bé al tractar-se d'un accés efectuat per persones regidors/es de l'Ajuntament, aquest estaria legitimat per estar relacionat amb les funcions que els regidors/es tenen atribuïdes. Pel que fa al dret d'informació, tampoc no procedeix formular cap imputació, en un cas perquè s'hauria extingit l'eventual responsabilitat per prescripció de la infracció, i en l'altre perquè no era exigible el deure d'informació.