Seu Electrònica

La utilització d'una adreça inexacta en què havia estat empadronada amb anterioritat la persona denunciant, amb la finalitat de notificar-li uns actes administratius, contravé el principi d'exactitud.

La persona interessada pot exercir el dret de limitació quan el responsable ja no necessita les dades personals per a les finalitats del tractament, però la persona interessada les necessita per formular, exercir o defensar reclamacions. En el present cas, se sol·licitava la conservació d'unes imatges captades pel sistema de videovigilància que podrien permetre podrien provar uns fets presumptament delictius. Quan les dades hagin estat suprimides en el moment en què s'exerceix el dret, la resposta pot limitar-se a exposar aquesta circumstància i a informar de la impossibilitat material d'exercir el dret.

La base jurídica que empara el tractament de dades consistent en la comunicació d'informació de l'Escola amb els pares no és el consentiment, sinó que el tractament és necessari per al compliment d'una missió en interès públic o en l'exercici de poders públics conferits al responsable del tractament.
El responsable del tractament, la Direcció de l'escola, és qui decideix els fins i els mitjans del tractament i, en base a això, pot contractar amb una persona o entitat el servei de comunicació amb les famílies. S'haurà d'assegurar que contracta amb un encarregat que ofereixi les garanties suficients per aplicar mesures tècniques i organitzatives apropiades, de manera que es garanteixi la protecció dels drets de les persones afectades.

El centre sanitari va incorporar a la història clínica de la persona denunciant el resultat d'una prova efectuada a una tercera persona, fet que constitueix una vulneració del principi de confidencialitat.

Quan els membres d'un sindicat es disposaven a celebrar una assemblea a la Sala de Plens de l'Ajuntament, van trobar sobre una taula uns documents amb dades personals d'agents de la policia local de nova incorporació. Aquests documents estaven sense custodiar i hi contenien la fotografia, el número de TIP i el nom i cognoms dels agents.

L'Ajuntament havia delegat en l'ORGT les competències de gestió i recaptació d'un impost municipal.
La persona denunciant va interposar un recurs de reposició contra la liquidació de l'impost.
L'ORGT va demanar a l'Ajuntament l'expedició del volant padronal de la persona denunciant, el qual tenia per finalitat comprovar si es complien els requisits que donaven dret a l'exempció de l'impost per transmissió de l'habitatge en el marc d'un recurs de reposició presentat per la persona denunciant. La base jurídica que legitima aquesta activitat de tractament no és el consentiment de la persona afectada, sinó que el tractament és necessari per exercir les competències atribuïdes a l'Ajuntament i que ha delegat en l'ORGT.

Posteriorment, la persona denunciant va interposar un recurs contenciós administratiu contra la resolució de l'ORGT i en el marc del procediment judicial es va aportar l'expedient administratiu que contenia el volant padronal. La base jurídica que empara aquest tractament és que el tractament és necessari per complir una obligació legal aplicable al responsable del tractament.

Atesa la normativa aplicable en el cas que ens ocupa, i des del punt de vista de la normativa de protecció de dades, estaria justificat l’accés per part del regidor a l’expedient relatiu als pressupostos participatius, incloses les propostes originals amb identificació de les persones que les han fet.

La normativa de protecció de dades personals no impedeix l’accés per part de la reclamant, a la informació relativa a “la partida pressupostària de Formació i perfeccionament del personal de l’Ajuntament durant el 2020. En concret, nom, concepte de formació i import”, tant en relació amb cursos de formació organitzats per l’Ajuntament, com en relació amb cursos organitzats per tercers. En el cas dels membres de la policia local que hagin fet cursos de formació, haurien d’esser identificats mitjançant el número d’identificació (TIP).

Les parts en el procediment judicial tenen dret a accedir a tota la informació que consta en el mateix, excepte aquella informació que hagi estat declarada secreta o reservada, i a les dades personals que els jutges i magistrats, el ministeri fiscal o els lletrats de l’Administració de Justícia, hagin acordat suprimir per ser excessives o no adequades. En conseqüència, els advocats que representen un client en el procediment judicial poden comunicar-li tota la informació que disposin del procediment incloses les dades de les altres parts o de terceres persones que puguin constar-hi que li hagi facilitat l’oficina judicial com a representant seu. L’advocat no pot utilitzar les dades que conegui en un procediment judicial en representació d’un client, per a la representació i defensa d’un altre client, llevat que compti amb un base jurídica específica de les previstes a l’article 6 RGPD.

Correspon a les persones encarregades de la liquidació del col·legi professional prendre la decisió sobre la destinació que se li hauria de donar a la documentació de què disposa. Tot i així, des de la vessant de la protecció de dades, la base jurídica de l’article 6.1.e) RGPD habilitaria el lliurament a la demarcació territorial catalana del col·legi professional d’àmbit estatal d’aquella documentació en què constin dades personals vinculades a l’exercici de les funcions públiques dels col·legis professionals. Pel que fa a les dades vinculades a l’exercici de les funcions privades, la seva comunicació a la dita demarcació podria articular-se sobre la base del consentiment. Respecte aquelles dades que no li siguin lliurades, hauran d’examinar la necessitat del seu tractament i, conseqüentment, determinar-ne la conservació o la supressió.