L’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) emet informes o dictàmens amb un posicionament sobre un tema concret, en resposta a peticions d’informació o consultes formulades.
A més, emet resolucions en resposta a les reclamacions de tutela de drets formulades per les persones afectades. També resolucions sancionadores quan constata un incompliment de la normativa. Així mateix, atorga autoritzacions quan no cal informar els titulars de les dades personals sobre la recollida d’aquestes o per al manteniment íntegre de determinades dades.
En compliment de la normativa, l’APDCAT anonimitza les resolucions publicades, i modifica o suprimeix algunes referències dels dictàmens i informes per preservar la identitat de les persones o entitats que formulen les consultes.
Atès que la comunicació de dades dels fitxers d’història clínica seria conseqüència d’una modificació en la forma de gestió dels serveis de salut mental i addicions, per la qual una entitat municipal se subrogaria en la posició de l’altra, seria necessari, fins que no resulti plenament aplicable l’RGPD, notificar al Registre de Protecció de Dades de Catalunya la modificació del responsable d’aquests fitxers i informar-ne les persones afectades. Això, sens perjudici del compliment de la resta de principis i obligacions establertes a la legislació de protecció de dades.
Procedeix la cancel·lació de les dades personals contingudes en un expedient penitenciari perquè la persona reclamant ja no és una persona interna, l'òrgan responsable ha reconegut que tampoc té cap actuació d'execució penal pendent i també perquè els seus antecedents penals ja s'haurien cancel·lat. El bloqueig consegüent cal mantenir-lo mentre no hagin prescrit les eventuals responsabilitats. La previsió de conservació permanent a la TAAD aplicable no pot impedir la cancel·lació de les dades ni la seva eventual supressió, ja que la documentació es pot conservar de manera dissociada.
S'estima la reclamació per manca de resposta en termini de la sol·licitud d'oposició. Quant al fons, es desestima la reclamació atès que en base al criteri mèdic, els centres afectats han considerat necessari mantenir a l'HC3 l'informe respecte el qual se sol·licitava la restricció d'accés.
L'Ajuntament, en la tramitació d'expedients per denúncies contra habitatges d'ús turístic (HUTS), si la persona denunciada sol·licitava l'accés a l'expedient se li facilitava una còpia íntegra de la denúncia, amb totes les dades consignades per la persona denunciant (inclosos el DNI, telèfon, correu electrònic, any de naixement, idioma, etc.). A més, aquesta comunicació de dades a la persona denunciada de les dades de la persona denunciant s'efectuava sense haver informat prèviament la persona denunciant de tal comunicació, tal com exigeix l'art. 5 LOPD.
No resulta justificat l’accés de la persona reclamant a les declaracions originals íntegres de béns patrimonials efectuades pels càrrecs electes de l’Ajuntament. No obstant això, es podrien facilitar prèvia omissió de les dades personals que resultin innecessàries per assolir la finalitat de control pretesa, en els termes apuntats en l’informe.
Els menors d’edat que siguin majors de 14 anys, que no es trobin incapacitats, han de poder exercir els drets inherents a l’autodeterminació informativa per ells mateixos. L’exercici dels drets pels pares o representants legals del menor –inclòs el menor que sigui major de 14 anys-, en relació amb la informació personal d’aquest, que està previst i habilitat per la normativa, no suposaria un accés il·legítim a la informació del menor ni una “vulneració de la confidencialitat” de la informació del menor. Sens perjudici d’això, en aquells casos en què hi hagi un conflicte entre els pares o representants legals i el propi menor, per aplicació del principi de protecció de l’interès superior del menor (art. 5 LDOIA), l’exercici dels drets per part d’aquests respecte determinades dades de salut del menor, pot veure’s limitat, en atenció a les circumstàncies del cas concret.
Des de la perspectiva del règim de comunicació de dades personals previst a l’LOPD, hi ha habilitació legal suficient a l’article 11.2.a) de l’LOPD en relació amb les normes contingudes en la legislació de Sanitat (art. 16.3 i art. 83 LGS), Seguretat Social (DA desena LGSS) i a l’LICS (art 15.1 LICS ), així com amb l’article 24 de la CE per a la comunicació de dades personals de salut adequades, pertinents i no excessives, que s’hagin d’incorporar a les demandes judicials de reclamació dels imports dels serveis assistencials prestats pels centres públics de salut a les companyies asseguradores, sense el consentiment de l’interessat ni el requeriment de l’autoritat judicial. Un cop sigui aplicable l’RGPD, la base jurídica per a aquests tractaments està prevista a l’article 9.2.h) i 9.2.f) de l’RGPD amb els límits establerts per l’article 5 del RGPD, en concret el principi de minimització de les dades. Per tant, aquesta habilitació haurà d’estar limitada a aquelles dades mínimes imprescindibles per al compliment de les finalitats preteses per a aquells tractaments.
La normativa de protecció de dades no impediria comunicar a la persona que sol·licita l’accés, una relació de les hores extraordinàries realitzades pels membres de la policial local durant el període de temps sol·licitat, la data de realització, els motius així com el sistema de compensació i/o retribució, sempre que aquesta informació es faciliti de manera dissociada, sense que sigui possible la identificació directa o indirecta dels treballadors afectats.
La normativa de protecció de dades no impediria comunicar a la persona que sol·licita l’accés, una relació de les hores extraordinàries realitzades pels membres de la policial local durant el període de temps sol·licitat, la data de realització, els motius així com el sistema de compensació i/o retribució, sempre que aquesta informació es faciliti de manera dissociada, sense que sigui possible la identificació directa o indirecta dels treballadors afectats.
La normativa de protecció de dades no impedeix comunicar la informació sol·licitada (certificat d’empadronament de l’afectada i autorització d’empadronament), atès que el reclamant és familiar, hereu i usufructuari de l’anterior propietari, que pot concórrer un interès directe en confirmar l’empadronament i la corresponent autorització, i que no sembla que la comunicació d’informació hagi de comportar un perjudici significatiu pel dret a la protecció de dades de l’afectada.