L’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) emet informes o dictàmens amb un posicionament sobre un tema concret, en resposta a peticions d’informació o consultes formulades.
A més, emet resolucions en resposta a les reclamacions de tutela de drets formulades per les persones afectades. També resolucions sancionadores quan constata un incompliment de la normativa. Així mateix, atorga autoritzacions quan no cal informar els titulars de les dades personals sobre la recollida d’aquestes o per al manteniment íntegre de determinades dades.
En compliment de la normativa, l’APDCAT anonimitza les resolucions publicades, i modifica o suprimeix algunes referències dels dictàmens i informes per preservar la identitat de les persones o entitats que formulen les consultes.
No ha quedat provat que la persona qui va difondre les dades relatives a la persona denunciant obtingué la informació de l'Ajuntament, ja que d'altres entitats també en disposaven de la mateixa informació.
S'arxiven les actuacions d'informació prèvia, ja que els accessos a la història clínica compartida efectuats des de centres diferents a l'emissor dels informes mèdics tenien per finalitat la despublicació dels mateixos, en compliment de la resolució estimatòria de la sol·licitud d'oposició formulada per la persona denunciant, la qual cosa constitueix un motiu lícit, d'acord amb l'art. 6 LOPD, en relació amb l'art. 35 RLOPD.
S'estima la reclamació per raons formals, ja que el Departament de Salut no ha contestat la sol·licitud d'oposició formulada per la persona reclamant, i també s'estima quant al fons, ja que la reclamant ha esgrimit que la publicació de les seves dades a la història clínica compartida a Catalunya (HC3) li genera perjudicis, i respecte de tal petició el Departament ha guardat silenci, també davant l'Autoritat.
S'estima la reclamació per raons formals, ja que el Departament de salut no ha contestat la sol·licitud d'accés formulada per la persona reclamant, i quant al fons, s'estima la reclamació únicament pel que fa a la sol·licitud d'accés a les comunicacions efectuades a l'HC3 (les entitats des de les quals es va accedir a la seva HC3 i la data de l'accés), doncs no forma part del dret d'accés la informació referent a la identitat de les persones que han accedit a la història clínica de l'aquí reclamant, siguin usuaris del mateix centre o d'un altre, ni, en general, el registre d'accessos.
S'estima la reclamació, però només pel que fa a la sol·licitud d'accés a la història clínica compartida, i es desestima quant a la sol·licitud d'informació sobre les persones que hi han accedit, els logs d'accés, l'hora dels accessos i resta d'informació sol·licitada, ja que aquesta no forma part del dret d'accés.
S'estima la reclamació de tutela del dret d'accés, perquè malgrat que el responsable del tractament va donar resposta en termini a la sol·licitud d'accés, no hauria facilitat l'accés a totes les dades sol·licitades i que eren objecte de tractament.
S'estima la reclamació perquè la DGP no va notificar ni intentar notificar la resolució de la sol·licitud en el termini previst a l'efecte, ni ho ha fet tampoc més tard, malgrat haver-ho intentat fora de termini. Quant al fons, la pròpia DGP va estimar la sol·licitud.
La inclusió de les dades biomètriques, entre elles les de l’empremta dactilar, entre les categories especials de dades previstes per l’RGPD no permet concloure de manera automàtica que la implantació d’un sistema de control horari basat en la recollida d’aquest tipus de dades pugui considerar-se proporcionat i, per tant, conforme amb el principi de minimització. Cal fer una avaluació de l’impacte sobre la protecció de dades a la vista de les circumstàncies concretes en què es dugui a terme el tractament per determinar-ne la legitimitat i la proporcionalitat, inclosa l’anàlisi de l’existència d’alternatives menys intrusives, i establir les garanties adequades.
El dret a la protecció de dades no impedeix lliurar a la persona reclamant la informació sobre l’assignació de complements de productivitat i gratificacions a la interventora municipal, o a d’altres places o llocs de treball del consistori en els quals pugui concórrer el caràcter de confiança o especial responsabilitat.
En atenció als articles 54, i 55.1 i 3 de l’LTC, no resulta justificada la publicació de la informació sobre els alts càrrecs que s’han adherit al Codi Ètic i de Conducta de l’entitat i els que no ho han fet. L’article 11. 1. b) de l’LTC habilitaria la publicació de la informació relacionada amb els bens (valors, bons, actius financers, etc.) titularitat dels alts càrrecs, així com la informació sobre les activitats professionals que realitzen.